La biblioteca en flames

La biblioteca en flames

Els barcelonins amants, usuaris o amics de les biblioteques hem estat de sort aquests primers mesos de 2019. Han coincidit més o menys en el temps la projecció a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya del documental Ex Libris: The New York Public Library, de Frederick Wiseman, i la publicació de la traducció al castellà de The Library Book (La biblioteca en llamas), de la periodista Susan Orlean, coronada amb l'assistència de l'escriptora al Festival Kosmopolis.

 

Aquestes són dues obres properes i distants. Properes perquè presenten la biblioteca pública en tant que equipament democràtic i social al públic general i des del punt de vista del no-professional bibliotecari. Distants, perquè mentre que Wiseman ens en fa un retrat a partir de la premissa de la no-intervenció (tot i que filmar ja n'és una de intervenció), Orlean ja des del mateix inici del llibre s'hi involucra personalment i ens explica no sols què han representat i encara representen les biblioteques per a ella a nivell emocional, sinó que ens fa partícips del procés d'investigació periodística que ha resultat en la redacció del llibre. En resum, Wiseman desapareix i Orlean hi és en tot moment. Seria interessant que els alumnes del doble grau en Informació i Comunicació de la UB fessin una comparació d'aquestes dues formes de narrar una biblioteca.

La biblioteca en llamas descriu l'incendi més gran sofert per una biblioteca pública als EUA. El 29 d'abril de 1986 la biblioteca pública central de Los Angeles patí un incendi de més de 7 hores, el qual provocà la pèrdua d'uns 400.000 llibres cremats i 700.000 llibres irremeiablement danyats pel fum o l'aigua. Aquesta escena de més d'un milió de llibres cremant té un component apocalíptic que l'autora veure i redimensionar quan afirma que:

“The biggest library faire in America history had been upstaged by the Chernobyl nuclear meltdown. The books burned while most of us were waiting to se if we were about to witness the end of the world.”

Destaca en especial l’episodi descrit segons el qual es feu una cadena humana per traslladar els llibres en un intent per salvar-los de les flames. S’ompliren 55.000 capses que es carregaren en palets i que es traslladaren a un magatzem. Allà s’inicià una immensa operació per provar de recuperar els llibres damnificats. Mai abans s’havia provat de fer una cosa semblant.

Quina és la raó de l’amor que la gent sent pels llibres i, sobretot, per les biblioteques, malgrat molta d’ella no llegeixi? La mateixa Orlean potser ens dona sense voler la resposta:

“In times of trouble, libraries are sanctuaries. They become town squares and community centers -even blood-draw locations.”

Només hem de recordar l’actuació del personal de la biblioteca Sant Pau i Santa Creu el dia 17 d’agost de 2017 per entendre a què es refereix. Tanmateix Orlean no es queda aquí. Segueix la investigació policial arran del descobriment que es tractava d’un incendi provocat i descriu el perfil psicològic del principal sospitós, convertint una part del llibre en un veritable true crime. A més, descriu el funcionament intern d’una biblioteca; una informació que ajudarà a entendre la feina del bibliotecari a tots aquells que les fan servir però que no hi han treballat mai. Tot i que sembla evident que per oferir un servei de lectura pública de qualitat quan arriben els usuaris cal tota una feina constant per a què tot estigui a punt, sovint, aquesta feina desconeguda i sobretot silenciosa passa desapercebuda pels receptors. I ja se sap que allò que no es veu...

Orlean repassa tota la història de la biblioteca, des de la creació de la primera biblioteca de la ciutat de Los Angeles el 1859 fins la construcció de l’edifici on en troba actualment, passant pels diferents directors que ha tingut aquesta i alguns dels membres del personal especialment peculiars. I de la biblioteca de Los Angeles salta a les biblioteques dels EUA en general i ens informa que Andrew Carnegie va ser l’impulsor de la construcció de biblioteques públiques als EUA i que finançà la construcció de prop de 1.700 a 1.400 comunitats. Com a curiositat, en un inici la professió bibliotecària era una feina d’homes però com que s’havien creat moltes biblioteques i es necessitava personal, es decidí que les dones podien treballar-hi perquè així se’ls podria pagar menys que als homes.

Tampoc s’oblida de la pulsió de l’home per cremar llibres i destruir biblioteques i ens recorda la frase de Heinrich Heine

“On es cremen llibres, també es cremaran persones”

establint una relació entre la crema pública de llibres pels nazis i els forns crematoris dels camps d’extermini. No obstant això, cal recordar que la crema de llibres i biblioteques no es redueix ni a aquest col·lectiu ni a aquest període històric. La destrucció dels espais de preservació del coneixement és una constant en el temps, ja sigui per la voluntat de què desapareguin o per la desídia en la seva conservació.

A continuació podeu veure la conversa entre Susan Orlean i Bel Olid al Festival Kosmopolis: